El Compostatge Comunitari a les Aules Ambientals

El Compostatge Comunitari a les Aules Ambientals

El Compostatge Comunitari com a eina d’Educació Ambiental a Barcelona

Estem al ben mig de la Setmana Europea de Prevenció de Residus. Sí, aquesta setmana en que organitzacions, administracions i entitats europees ens mobilitzem per a sensibilitzar a empreses i ciutadanes sobre el principi “Reduir la generació de residus és millor que Reciclar els residus”. Totes en coneixem la dita: “És més net qui no embruta, no qui neteja molt” 

I… des dels projectes de compostatge comunitari de la ciutat de Barcelona, també tenim molt a dir!

Entrevista amb Alba Gorlat, tècnica dinamitzadora de l’Aula Ambiental de la Sagrada Família

A Barcelona, hi ha tres Aules Ambientals (equipaments municipals) que gestionen projectes de compostatge comunitari: Aula Ambiental de la Barceloneta, Aula Ambiental del Bosc Turull i l’Aula Ambiental de la Sagrada Família.

Aquests projectes de compostatge comunitari són impulsats per l’ajuntament de barcelona com a projectes comunitaris demostratius, en la línia d’accions que podem fer la ciutadania per reduir el volum de la fracció orgànica. I les Aules Ambientals, aprofiten la gestió per desenvolupar projectes d’educació ambiental. 

Parlem amb l’Alba Gorlat, tècnica dinamitzadora de l’Aula Ambiental de la Sagrada Família i  dels projectes de compostatge comunitari (municipal) del districte de l’Eixample.

L’Aula Ambiental de la Sagrada Família té com a tema principal tractar la sensibilització en matèria de residus, en aquest sentit fa molts anys que treballen amb projectes de compostatge per sensibilitzar sobre la gestió de la fracció orgànica. L’Alba Gorlat ens explica els proejctes que duen a terme.

1 – Quant de temps fa que l’Aula Ambiental de la Sagrada Família gestiona projectes de Compostatge Comunitari?

Des de que al 2004 es van absorbir els projectes de compostatge de les places de Sagrada Família i Gaudí. Aquestes unitats de compostatge, però portaven en actiu des de 1999, dins la campanya “Fem compost al Parc”.

2 – L’Aula Ambiental té dues línies d’educació ambiental a partir de projectes de compostatge: Vermicompostatge i Compostatge Comunitari Municipal, cert? Ens podries explicar cada línia? 

El projecte “Fem compost al barri” es centra en crear una xarxa compostaire allà on es genera el projecte. Implicant a les veïnes en les tasques de cura de les unitats de compostatge i promovent activitats per a la ciutadania, d’aquesta manera es crea una comunitat de reciclatge km0 de la resta orgànica. 

A més, projectes com aquest contribueixen en crear una nova opinió sobre el compost i el reciclatge de la matèria orgànica, que sovint es creu ser un procés brut i focus d’infeccions i brutícia, però que no són més que mites sobre el compostatge.

Per altra banda, el vermicompostatge a l’aula és una valuossíssima peça dins del nostre projecte educatiu amb les escoles de primària de Barcelona. Des de l’aula oferim a les escoles de la ciutat activitats gratuïtes per als centres educatius, i una de les que més èxit té, i que va dirigida als infants d’educació infantil i primer cicle de primaria, té a veure amb el vermicompostatge. En aquest taller procurem conscienciar als infants sobre la importància de cuidar als éssers vius encarregats del compostatge en la natura.

3 – Quants mòduls de Compostatge Comunitari Municipal es gestionen des de l’Aula Ambiental i quines diferències de gestió tenen cada un? Quantes unitats de convivència hi participen a cada un?

Actualment gestionem 3 punts de compostatge amb 3 unitats per punt: Sagrada Família, Fort Pienc i Esquerra de l’Eixample.

Cada un té les seves característiques; Sagrada Família i Fort Pienc tenen moltes semblances, ja que som les tècniques de l’aula les que ens fem el manteniment i el seguiment setmanal. 

Les unitats de l’Esquerra de l’Eixample, però estan gestionades per l’Assemblea de l’Hort de la Lola, a l’espai veïnal Lola Anglada. On nosaltres des de l’aula, aportem els coneixements i el manteniment de les unitats. 

El projecte de Sagrada Família és el que conta amb més unitats familiars participants amb 120 nuclis actualment. 

4 – Els mòduls de Compostatge Comunitari Municipal són projectes demostratius i no de gestió de residus, què vol dir això exactament? 

L’Ajuntament, de moment, no considera el compostatge comunitari com a projecte de gestió de residus, ja que el volum de residus amb el que es treballa és molt petita comparada amb la resta de recollida selectiva. 

Aquest fet, però provoca problemes administratius o burocràtics. Per exemple, durant el confinament del passat 2020, les tècniques de l’Aula no podien anar a fer els manteniments de les unitats de compostatge, al no ser considerades activitats de màxima necessitat. Aquest fet va posar en perill els projectes, perquè tot i no poder fer el manteniment, les usuàries seguien aportant les seves restes a les unitats.

5 – Recolliu dades en aquestes projectes com per exemple la motivació per participar? 

Sí! Cada any en el projecte de Sagrada Família s’envia una enquesta de valoració del projecte, on una de les preguntes és la motivació de les persones. Des de fa un parell d’anys la resposta més votada és la motivació ambiental. 

6 – Penses que aquest model pot ser replicable a altres districtes de la ciutat?

Perfectament replicable per qualsevol entitat o grup de persones compromeses i disposades a entrar al món del compostatge comunitari!

 

I tu, t’animes a engegar la teva comunitat compostaire?

Contacta’ns

Regals sostenibles per infants i joves

El costat fosc d’unes festes brillants

Ja tenim aquí el Nadal! I, uns pocs dies després, arribaran els Reis d’Orient per omplir les nostres cases de regals i alegria. Però, on van els Reis a buscar les joguines que reparteixen per occident? Si venen d’orient, aniran a buscar-les allà no? 

Això mateix es van preguntar un grup de periodistes del diari The Guardian i activistes de les ONG’s Solidar Suisse i China Labor Watch quan van arribar a la ciutat xinesa de Heyuan, on es fabriquen joguines de la marca Disney i BuzzBee Toys. I és a orient (Xina, Malàisia, Indonesia, entre d’altres) on, des de la dècada dels 70, es concentra més de la meitat de la producció mundial de joguines. És el que es coneix com a deslocalització: produir a un continent, on el cost de producció és molt menor, i tenir l’empresa a un altre.

Les persones que van fer la investigació, van descobrir i revelar que les persones encarregades d’aquesta producció patien condicions infrahumanes, sense cap tipus de respecte de les lleis laborals més bàsiques i cobrant un sou miserable. A més, després s’han de transportar a milers de quilòmetres, amb les emissions de gasos d’efecte hivernacle que això comporta. 

Per altra banda, la gran majoria de les joguines estan construïdes amb materials tan diversos que les fa impossibles de reciclar, generant un immensa despesa d’energia fòssil en la producció i un gran cost en quant a la seu tractament posterior com a residu, que, una vegada han acabat la seva vida útil, acaben a incinerades i enterrades a un abocador. 

 

Que podem fer?

Amb tot això i tornant al títol d’aquest article: és possible joguines de manera sostenible i respectant els drets de les persones treballadores? Resposta: I tant que és possible!!

Us oferim diverses alternatives on poder comprar joguines fetes amb material sostenible, de proximitat i on es respecten els drets laborals de les persones treballadores:

  • Regalar experiències immaterials: fer activitats amb amistats i família per compartir temps de qualitat, sense la necessitat d’un objecte. Aquests tipus de regals es transformen en records molt importants!
  • Joguines de segona mà: Estalviem diners perquè són més econòmiques que les noves. S’estalvien els materials d’una nova joguina i l’energia per fabricar-la i transportar-la. És una joguina menys que no es transforma en un residu.
  • Joguines de proximitat: Són aquelles joguines que s’han fabricat a prop d’on es compren, evitant les importacions de joguines de països llunyans. S’estalvia l’energia per transportar-la. Ens garanteix que s’ha acomplert la normativa ambiental i laboral.
  • Intercanviar joguines al Renova la teva joguina!: Estalviem diners perquè no els necessitem. S’estalvien els materials d’una nova joguina i l’energia per fabricar-la i transportar-la. És una joguina menys que no es transforma en un residu.
  • Llogar una joguina: S’estalvien els materials d’una nova joguina i l’energia per fabricar-la i transportar-la. Podem provar una joguina abans de comprar-la i saber si realment ens agrada. És una joguina menys que no es transforma en un residu.
  • Comprar a comerç just: No consumim joguines que s’han fet en condicions d’explotació a les persones o al medi ambient.
  • Aconseguir joguines amb valors: Transmeten valors positius que faciliten una societat més justa i sostenible.

En aquest enllaç del mapa Barcelona + sostenible podreu trobar tota mena d’establiments i equipaments públics i/o privats que vetllen per un món més just, solidari i sostenible. 

Si vols desenvolupar projectes sobre Consum Responsable de Joguines a la teva escola o municipi, escriu-nos a info@espaiambiental.coop!