1 – Com funciona la màquina Revolta? Quants kg de resta orgànica pot arribar a tractar en un cicle de funcionament? 

La màquina volteja, aireja i escalfa el residu de cuina i aconsegueix degradar-lo i assecar-lo. De cada 100 Kg de residus en surten uns 25 que estan estabilitzats, o sigui, que no fan males olors ni atrauen mosques. Tenim dos models, un de 30Kg/dia i un de 80 Kg/dia.

Les avantatges d’aquest pre-tractament amb la màquina són que podem gestionar la carn i el peix i que podem emmagatzemar el residu durant varies setmanes sense cap pressa en transportar-lo. La màquina es buida setmanalment i el residu tractat, que s’assemblaria a un fem assecat, s’ha de madurar en una pila de compostatge que es pot fer un cop cada mes o mes i mig.

2 – Actualment, quantes Revolta hi ha en funcionament?

A Barcelona tenim 7 i una a Llinars. Esperem que siguin moltes més en un futur proper.

3 – Quines diferències existeixen entre els projectes on teniu instal·lades aquestes màquines?

Hi ha menjadors escolars, restaurants i també en horts comunitaris. En alguns projectes l’objectiu principal és generar compost pels veïns o pels horts del barri i en altres el residu el recull un agricultor ecològic que se l’emporta per compostar i fertilitzar els seus camps. En els projectes escolars, que són la majoria, el projecte esdevé un recurs pedagògic molt interessant pel professorat. És com tenir una petita planta de compostatge a l’escola i permet als alumnes experimentar tot el cicle de la matèria orgànica, inclòs la fertilització i la producció d’aliments ja que totes aquestes escoles també tenen hort.

4 – Quines limitacions heu trobat per impulsar aquests projectes? 

És un projecte molt innovador i costa convèncer a l’administració pública per què hi aposti. Per un costat no estan avesats a innovar i per l’altra tenen urgències amb la gestió dels residus orgànics a gran escala i centralitzada que no els deixen espai per explorar camins alternatius.

5 – La nova llei establirà un límit de pes (kg) per la gestió de restes produïdes per tercers, suposa una limitació per replicar aquests projectes? 

Pel que m’ha arribat el límit de pes serà força gran, crec que s’estava parlant de 100 Tn/any. Si és així ens deixa marge per fer moltes coses.

6 – A propòsit de la nova llei de residus, hi ha voluntat de treballar conjuntament amb l’administració per a impulsar un pla de compostatge comunitari a nivell de ciutat? 

Aquesta pregunta l’hauria de respondre els responsables de l’ajuntament però jo diria que ara mateix no es contempla el compostatge comunitari més enllà de la finalitat educativa. Tenim feina a convèncer que és possible i que val la pena.

7 – Sobre quines línies creus que hauria de treballar l’administració per a impulsar un pla de compostatge comunitari com a eina de gestió de la resta orgànica?

S’hauria de buscar la sinergia amb els espais comunitaris existents, especialment els horts urbans, que tenen un gran potencial. Els horts no són només llocs on utilitzar el compost produït si no que tenen espai per a posar caixes de compostatge i una comunitat d’usuaris motivats i amb ganes de participar. És necessari un pla que identifiqui tots aquest espais, alguns dels quals ja fan compostatge, i faci una proposta d’accions per a que siguin nodes promotors del reciclatge a la ciutat.